L’última contrareforma laboral, adoptada per reial decret (i refrendada amb els vots del PP, CiU i UPN), suposa una agressió en tota regla amb conseqüències realment greus per a tota la classe treballadora:
- Per a aquelles persones que tenen ocupació, ja que estableix mecanismes que afectaran no només a les noves contractacions, sinó també a les anteriors.
- Per als qui es troben aturats, ja que la reforma no va a crear ocupació (en tot cas en destruirà). D’ara endavant accedir al mercat laboral no ens assegura unes condicions de vida mínimament dignes.
La crisi no és la raó d’aquesta reforma, sinó la seva excusa. Una excusa per augmentar el poder de la patronal de forma desmesurada, recuperant posicions anteriors al 1958. El seu objectiu no és lluitar contra la precarietat o la desocupació, com intenten vendre’ns. Aquesta reforma no és més que el regal que des de sempre vénen reclamant: més poder per acomiadar, per baixar salaris i per incomplir els
convenis col•lectius.
OCUPACIÓ
- Facilita i abarateix els acomiadaments: l’acomiadament amb 45 dies desapareix i es generalitza el de 33 dies. No obstant això, tampoc es va a aplicar aquest últim, ja que es facilita absolutament que tots els acomiadaments siguin “procedents”, així que en la pràctica s’aplicarà una indemnització de només 20 dies amb un límit d’un any. Acomiadament lliure i gratuït.
- Els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) no hauran de passar per l’autoritat laboral. Les empreses tindran les mans lliures per aplicar acomiadaments col•lectius.
- S’estén la possibilitat d’aplicar expedients també en les administracions públiques, per continuar retallant en els serveis públics, serveis que utilitzem i necessitem totes i tots.
PRECARIETAT
- Contractes de formació: mínim d’un any i màxim de tres. 481 euros el primer any i 513 el segon i tercer. Aquests contractes, a més, podrán encadenar-se.
- Contractes de jornada parcial: encara que siguin de jornada parcial, es podran fer hores extres. És a dir, amb un contracte així es podrá cobrir en la pràctica una jornada completa. Aquesta modalitat està dirigida fonamentalment a les dones treballadores. No és una mesura de conciliació, sinó una forma de convertir l’ocupació de les dones en una “ajuda al salari familiar” i que les “obligacions familiars” siguin obligació exclusivament de les dones.
- Contracte indefinit de “suport als emprenedors”: acomiadament lliure i sense indemnització durant el primer any. Aquest contracte està dirigit a empreses amb plantilles de menys de 50, és a dir, podran aplicar-ho més del 90% de les empreses dels territoris dels Països Catalans en territori espanyol.
- ETTs: se’ls hi dóna major protagonisme i més competències. Privatitzant-se de facto els serveis públics d’ocupació.
LA NEGOCIACIÓ COL•LECTIVA QUEDA COMPLETAMENT DESREGULADA
L’empresari té la potestat de canviar les condicions laborals com li vinga en gana. Se li atorga la capacitat de no aplicar allò acordat per conveni, ja siga el salari, l’horari o la jornada. Això, a més d’empitjorar les nostres condicions laborals, provocarà una rebaixa contínua i progressiva de salaris i, per tant, l’empobriment continu i progressiu de totes les persones treballadores, de tota la societat, ja que les empreses entraran en una competició per baixar els preus a costa nostra (us sona allò de les deslocalitzacions?)
A més de vulnerar els nostres drets, també han liquidat un instrument bàsic de la clase treballadora per defensar aquests drets. Han liquidat la negociació col•lectiva. D’una banda l’han centralitzat, posant els convenis de nivel estatal per sobre dels territorials, amb la pèrdua real de drets que això implica, i per una altra han atorgat capacitat absoluta a l’empresa per deixar sense valor allò acordat. Han imposat l’arbitratge obligatori per no aplicar els convenis i, a més, han suprimit la ultraactivitat, la qual cosa deixa sense aplicació els convenis que porten dos anys sense renovar-se.
UN MODEL DE RELACIONS LABORALS UNILATERAL
Han canviat per complet el model de relacions laborals per mitjà d’aquesta contrareforma per imposar-nos un completament unilateral, i òbviament, a favor de la patronal. No es pot parlar de negociació col•lectiva, si no és necessari arribar a acords. I no existeix negociació col•lectiva si els empresaris tenen tot el poder de fer i desfer el que els vinga en gana, i els i les treballadores no tenim més que l’amenaça de l’atur.
NO es tracta d’una “reforma més”, sinó de la contrareforma que acaba amb el model de relacions laborals que existia fins al moment, assolit amb moltíssima lluita. L’Estat ha decidit retirarse, deixar de costat la seva funció de “mediador i garant de drets”, i posant la legislació laboral en mans de la patronal: de ser un instrument parcial per garantir els drets laborals, l’han convertit definitivament en un instrument per garantir els privilegis del capital.
UNA RESPOSTA CONTUNDENT I ÀMPLIA
La classe treballadora dels Països Catalans hem de donar una resposta alta, clara i contundent. No tenim cap futur dins d’un Estat disposat a complir tots els desitjos del capital.
Les persones treballadores no estem disposats a acceptar totes les retallades, contrareformes i imposicions que ens arriben des de l’estat. Ho hem de deixar molt clar, i hem de lluitar pel que és nostre.
És cada vegada més urgent construir un altre model econòmic i social, ja que aquesta és l’única forma d’escapar del desastre al que ens estan conduint els governs europeu, central i autonòmics. I això també passa per construir un nou model sindical basat en l’assemblearisme i lligat a les lluites popular i moviments socials transformadors. Amb lluita i organització ho aconseguirem!
ORGANITZEM-NOS TAMBÉ A MOLINS DE REI
Aquesta Vaga General va ser convocada inicialment pels sindicats bascos, gallegs i canaris. Els sindicats alternatius, els moviments socials, l’anticapitalisme i l’esquerra independentista també van proposar aquesta data. I a última hora també s’han sumat CCOO i UGT, segurament forçats per les seves pròpies bases.
Cada cop hi ha més persones, sindicats, col•lectius i organitzacions que ens estem organitzant al marge del sindicalisme pactista perquè creiem que aquesta Vaga General ha de ser l’inici d’un conjunt de mobilitzacions per canviar també el sistema socio-econòmic que ens escanya a la clase treballadora i també a totes les clases populars (estudiants, pensionistes, aturats/des, autònoms, petits comerciants…)
T’animem doncs a participar en la Plataforma Molins en Vaga i a les mobilitzacions del dia 29 de març:
7.00 Estació de Renfe. Piquet informatiu pels carrers de la vila
11.00 Plaça de l’Ajuntament. Concentració davant de l’Ajuntament
15.30 Estació Renfe per anar a la manifestació de BCN (16.30 Jardinets de Gràcia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada